Sant Just Impulsa ha acollit una xerrada amb el prestigiós demògraf Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, per analitzar els reptes presents i futurs del creixement poblacional al nostre país.
El passat 22 de maig de 2025, Sant Just va ser escenari d’una ponència clau per entendre la Catalunya del futur. Sota el títol “La Catalunya dels 8 milions no ha tocat sostre. Reptes de futur”, Albert Esteve va exposar una radiografia clara, rigorosa i alhora inquietant sobre l’evolució demogràfica del territori català.
Un creixement inesperat i accelerat
Albert Esteve va començar destacant un fet sorprenent: cap demògraf no havia previst el fort creixement de població que ha viscut —i viurà— Catalunya. De 300.000 habitants al segle XVI, avui ja som més de 8 milions, i podríem arribar als 10 milions en pocs anys. Aquest augment es deu sobretot a la immigració, ja que el creixement natural (nascements menys defuncions) és negatiu.
L’any 2024 ha estat històric: Espanya ha crescut en 5 milions de persones, amb Catalunya acaparant una part molt significativa d’aquest increment. Però aquest creixement amaga desequilibris.
Contradiccions demogràfiques: més gent, menys infants
Malgrat que la població augmenta, el nombre d’infants disminueix. Això provoca el tancament de línies escolars, en part perquè els nous arribats són, majoritàriament, joves adults en edat laboral, no famílies amb fills petits.
Alhora, ens enfrontem a una bombolla de gent gran: la generació que ara té entre 50 i 60 anys —la més nombrosa— envellirà en bloc en els propers anys, amb implicacions enormes per al sistema de salut i de cures.
L’excepcionalitat catalana
Catalunya presenta dades demogràfiques úniques al món:
- És un dels llocs amb més esperança de vida del planeta (84-86 anys per a dones, 82-84 per a homes).
- Cada 10 anys, guanyem 2 anys de vida.
- Hi haurà una explosió de població centenària. L’alcalde, bromeja Esteve, haurà de preparar-se per fer fotos d’aniversari no només als de 100, sinó als de 110 anys.
Però també destaca per la baixa fecunditat. Catalunya, com Espanya i Itàlia, té índexs de natalitat molt baixos (1,3 fills per dona), amb una mitjana de 31 anys per tenir el primer fill. Això implica que moltes dones no tindran fills, i una gran part dels actuals pares no tindran nets.
Immigració: intensa, diversa i desigual
Entre 2000 i 2008, Espanya va rebre més immigrants en termes absoluts que els EUA. Avui, només el 30% de la població nascuda a Catalunya té pares també nascuts aquí. La resta es divideix entre fills de pares nascuts a fora i persones nascudes fora del país.
Cada grup d’immigrants té característiques pròpies (religioses, culturals, històriques), i això requereix estratègies diferenciades d’integració.
Especialment destacable és l’impacte al territori: mentre que la immigració és poc nombrosa al món rural, el seu efecte és molt gran. Actualment, el 42% dels nascuts a Catalunya són fills de mare estrangera.
El repte de la gent gran i la integració laboral
Amb una població envellida, el repte és garantir que la gent gran tingui molts anys de vida amb salut i qualitat. Això no només és un repte mèdic, sinó també social i econòmic, perquè les persones grans en bon estat hauran de tenir cura d’altres grans amb pitjor salut.
Pel que fa a la integració, cal treballar perquè els adults immigrants s’incorporin al mercat laboral i els infants s’integrin amb èxit al sistema educatiu. Dades destacables: només un 26% dels joves de 30-39 anys nascuts aquí, però el 90% dels homes immigrants treballen, tot i tenir nivells educatius baixos.
Reflexions finals
La Catalunya dels propers anys serà més gran, més diversa i més envellida. Tal com va concloure Esteve, el repte no és només de xifres, sinó de qualitat de vida, d’integració i de cohesió social.
Des de Sant Just Impulsa, celebrem haver acollit aquesta xerrada que ens convida a mirar endavant amb consciència, coneixement i voluntat de construir col·lectivament una societat preparada per als grans canvis que ja són aquí.
